La dolçaina

Les Albaes, l'Ú, l´Ú i Dos, l'Ú i Dotze i les Riberenques  són les diferents formes musicals de cant que constitueixen el que s'anomena Cant d'Estil o Cant Valencià d'Estil i que arrepleguen dins les seues estructures alguns dels trets més característics de la tradició  musical  mediterrània:  la melismació, l'afinació atemperada, la llibertat rítmica, improvisació melòdica i textual, etc.

“El cant d’estil és, indubtablement, el cim estètic del patrimoni sonor valencià; la seua principal producció “artística”; la seua màxima aportació “comercial”. Com les altres formes musicals amb què  comparteix gènesi i implantació –el flamenc, el fado portugués, el rebètiko grec, el blues americà, l’arabesk turc, el raï algerià.....— el seu origen s’ha de cercar en el solapament de dos processos esdevinguts de forma simultània: la confluència de  repertoris musicals rurals amb formes de vida urbanes i, amb això, l’aparició d’un públic nombrós i susceptible de trobar-hi un gaudi estètic. Aquesta nova “mirada de l’altre” propicià l’estilització de gèneres que fins aleshores havien estat més funcionals –subsidiaris del ball, en alguns casos; d’ús íntim o domèstic, en uns altres— tot donant lloc a un fenomen que la irrupció de la indústria musical a primeries del segle xx acabà d’enllestir” (J. V. Frechina).