La Colla de Dolçainers i Tabaleters "XALOC", amb el recolzament de la Federació de Colles de Castelló, segueix mostrant el seu interès en donar continuïtat als Homenatges de la Ciutat de Castelló a la Dolçaina i el Tabal que, amb el suport de la Junta de Festes, es fará realitat amb l´organització del VIII Homenatge.
En aquesta ocasió estará dedicat a Vicent Castillo Nebot, com a reconeiximent a la seua tasca com artesà de dolçaines en anys de la recuperació del nostre instrument tradicional.
L'acte es realitzará el proper dimecres 27 de febrer amb els següents actes, els quals serán inclosos al programa oficial de les Festes de la Magdalena 2008.
Amb gran il·lusió, molts dels qui vam començar en aquella època, ens iniciàrem amb les notes d'una de les dolçaines de Vicent, instruments als quals tenim molt d'afecte que eren coneguts llavors com "dolçaines a l'estil de Castelló", les quals tenen un original disseny, especialment els gravats de la campana del instrument.
Hui, quasi trenta anys després, l'ús de la dolçaina està perfectament consolidat, per la qual cosa Vicent forma part important de la nostra història i, és per això que hui, serà un dia de reconeixement a la seua persona i a la seua tasca.
Vicent Castillo Nebot va nàixer a Castelló al mes de desembre de l'any 1927, conegut com “Vicent el herbero” perquè, des de molt jove es dedicava als treballs com a segador i venedor d'herba.
Començà a fabricar dolçaines en la dècada dels 80 però, el seu vincle amb la música ve de molt de temps enrere. Es remunta als seus anys de joventut quan formava part de la rondalla de corda de Castelló, dirigida pel mestre don José Mallén Talancón, grup en què tocava la bandúrria, instrument que mai va faltar a sa casa, i que, de tant en tant, li agradava tocar.
Vicent va estudiar solfeig, i partitura en mà podia interpretar qualsevol peça, no obstant això, mai va arribar a tocar la dolçaina. El contacte amb aquest instrument de vent es va produir quan el seu fill va passar a formar part de la Colla de Dolçainers i Tabaleters de Castelló, fet que va motivar la seua curiositat que sempre el va caracteritzar. Vicent, davant del repte de saber si seria capaç de construir una dolçaina, i que a més sonara bé, no sols ho va intentar, sinò que ho va aconseguir. Les seues dolçaines, a més de sonar, ho feien bé. De fet, hi ha dolçaines de Vicent repartides pertot arreu de la nostra geografia.
La confecció de dolçaines va ser una tasca totalment artesanal. Cal destacar que inclús hui dia, amb moderns torns, excel·lent material, i tecnologia molt avançada, continua sent difícil la construcció d'aquest instrument.
Vicent construïa les dolçaines a partir d'un tronc, li donava forma, el buidava per dins i finalment "brodava" com ell solia dir, el gobellet i la campana de la dolçaina, per la qual cosa era freqüent veure'l en casa al costat de la finestra fent aquesta tasca totalment concentrat.
De Vicent Castillo caldria destacar moltes coses: la gran qualitat humana, el bon sentit de l'humor, l´afició per llegir, (llegia tot quant queia en les seues mans) i a més, era un expert del bricolatge. Hi havia poques coses en aquest sentit que ell no sabera fer.
Als qui el vau conéixer no cal dir qui i com era, i als qui no l'heu conegut, heu de saber que entre moltes altres coses era, sobretot, una bona persona.
MERCHE CASTILLO I ANTONI AGUILA.
